
A Robert Crumb no li he vist mai cap foto amb cabells llargs i pantalons acampanats extasiant-se entre flors, té més pinta d'oficinista cabrejat, i una mica xalat, això sí.
Dalt: autorretrat
Mr. Natural és un pretès gurú que té remeis per a tots els mals de qualsevol humà. Sobretot en el "Paradojas", que recull les millors historietes (moltes, inèdites fins ara en castellà) dels anys 60, en ple apogeu del hippisme, Mr. Natural es veu constantment assetjat per masses d'ingenus crèduls que cerquen respostes urgents per les animalades que els torturen la seva existència moderna. També arriba a lluitar en les seves mateixes aventures amb dimonis, amb el malèfic Mr. Snoid, que lidera una mena de secta neonazi (famós a l'Estat espanyol per la cançó antibèl·lica i antinuclear que els Kortatu, àvids lectors d'aquest tipus de còmix, li van dedicar), i els seus mateixos pesats fans en ocasions exerceixen d'autèntics enemics d'aquest venerable vellet que per moments només cerca pau i tranquilitat, però que actua sovint amb una cínica crueltat per assolir els seus objectius, adés dels seus recorrents consells espirituals.
És divertit llegir-se "Paradojas" i "Iluminaciones" un darrere l'altre per copsar l'evolució del personatge i els seus amics, com Crumb retrata l'evolució històrica dels Estats Units posteriors a l'explosió hippy, i com Mr. Natural cada cop es torna més i més pervers (no en va, Crumb va dibuixar i armar la idea del també famós "Fritz the Cat").
I no vull explicar res més, perquè no vull aixafar-li la guitarra (i la fresca rialla) a ningú que decideixi comprar-se'l! Jo ahir estava rient sol com un boig a les dues de la matinada a costa d'una ardenta amiga de Mr. Natural, la Diablessa (Devil Girl)...
En el traç, veig que ha influït a dibuixants com Max i els del Makoki, diria, en els ulls, el volum... però potser són paranoies meves.
I recordeu: "ningú ens salvarà de nosaltres mateixos"! ...excepte Mr. Natural, és clar!
http://www.crumbproducts.com
M'agrada l'entrada i el bloc en general. T'he visitat a partir de llegir la teva ràbia al blog Grito de Lobos. Crec que podré dir que has estat una troballa destacada. Una abraçada, senyor Makoki.
ResponEliminaUf, gràcies...
ResponElimina